Teresa de Molins i Bach, la Comtessa

Haureu notat que hem afegit dues pàgines al blog, ben bé sota de la capçalera. En una trobareu el programa ja definitiu. A l'altra accedireu al formulari de reserva d'entrades que, per facilitar la seva sol·licitud, també es poden fer per telèfon. Per motius de gestió dels espais les reserves es poden fer amb un màxim de quatre a cada sol·licitud. Evidentment podeu fer les sol·licituds que creieu convenients. Per suposat que les persones que hagin fet reserva tindran prioritat a l'hora d'entrar, tot i que si no ocupen totes les localitats que les restriccions permetin, també podrà entrar gent sense reserva, segons ordre d'arribada al lloc.

Hem comentat aquests dies alguns dels escenaris de la Comtessa mentre va ser a Sant Pere. Un cop en va sortir ja sabeu que no en va tornar; en tot cas, no pel seu propi peu. Si donem un cop d'ull als llocs on la llegenda diu que va fer de les seves, l'hem de situar en primer lloc als boscos de Sant Feliu de la Garriga, sota el puig Segalar, entre Viladamat i Garrigoles. A la foto podeu veure a l'esquerra l'absis i la coberta de la nau del temple romànic, i a la dreta el castell amb alguns merlets i les quatre garites cantoneres. Un lloc ideal per controlar els camins de la zona entre Albons, Ventalló i Valldevià. Aquí va tenir lloc l'emotiva entrevista entre el Pastor de Batipalmes i la Comtessa, quan parlaven de què havia estat de Sant Pere en l'absència de la dama i que apareixia la figura del Gegant i la seva fugida cap a Ventalló.

Hi ha dos moments cabdals de la Comtessa que tenen l'església de Sant Pere com a escenari. La primera és l'acabament del setge que el coronel Pierresfort infringí a la vila, amb l'enderrocament de les muralles i l'escena de la capitulació en què la Comtessa parlamentà amb el coronel i aconseguí evitar l'incendi de la vila per part de l'exèrcit vencedor, a canvi del lliurament dels combatents santperencs a mans dels francesos, tot i que... No sé si heu sentit parlar d'un túnel que comunicava l'església amb el riu, en aquell temps molt més proper a la muralla...  L'altre moment cabdal és quan el Gegant va traslladar el seu cadàver des de Quermançó fins a la vila per tal d'enterrar-la... sí, a l'església. O, vaja, això és el que assegura la tradició. La fotografia és de la Maria Fàbrega

Seguim al diumenge 29, matí i tarda, en els Moments Teatrals: La Comtessa a Sant Pere Pescador . De can Rocas ens dirigirem a la plaça Major i allà trobarem la recreació d'una de les tavernes que tant van sovintejar abans i, sobretot, després de la Guerra del Francès. En una d'aquestes tavernes, a la de la Malcuada, s'hi establí en Magí Ganivetaire. S'hi establí i també hi va morir. Va morir d'una plantofada del Gegant. No patiu: us estalviarem les escenes de sang i fetge. Per compensar-ho us posem l'escena de l'obra de teatre del 1995. 

Seguim amb els Moments Teatrals, la Comtessa a Sant Pere Pescador . La segona parada és a la presumpta casa pairal de la Comtessa. Allà haurem de viatjar a finals del segle XVIII per assistir als dies abans del naixement de la Comtessa i també, deu anys després, del seu germà Bernat. Seguim al diumenge, 29 de novembre. Si compteu vint-i-cinc minuts després de la sessió amb en Jaume Arnella, veureu que les visites aquí dins seran a les 11:25, 11:50, 12:15, 15:55, 16:20 i 16:45.  La fotografia us situa al carrer de Cavallers, per on entrarem a can Rocas, però es veu que no en sortirem, si més no, no per la mateixa porta.

En els Moments Teatrals, la Comtessa a Sant Pere Pescador , tindrem una acollida de categoria. L'encarregat de fer l'entrada és en Jaume Arnella , el romancer que ja coneix el mite de la Comtessa des de fa vint-i-cinc anys. Ens ha comentat que té la intenció de reviscolar algunes de les composicions que va fer servir llavors. Tal com està previst la seva activitat serà a la plaça de la Muralla i en farà una sessió per a cada grup reduït d'assistents que aniran seguint el recorregut. La seva intervenció tindrà lloc a les 11:00, a les 11:25, a les 11:50, a les 15:30, a les 15:55 i a les 16:20. 

Durà per títol Teresa de Molins, biografia de sang i versos . Tindrà lloc el 28 de novembre al Centre Cívic i es llegiran fragments triats del romanç Ma Senyora, la Comtessa i altres escrits expressament perquè funcionin com a resum de composicions més extenses. La llista de col·laboradors és molt extensa: Josep Maria Barceló, Montse Bassà, Immaculada Canals, Montse Capallera, Rosa Maria Casamitjana, Agnès Fort, Roser Giralt, Sílvia de Miguel, Càndid Miró, Mònica Oliva, Sílvia Oliva, Maribel Olmos, Pep Ortiz, Josep Pagès, Miquel Plà, Carles Poch, Maria Àngels Rocas, Isabel Saubí, Rosa Serra, Gemma Silvestre i Jaume Tabernero , a més de les dues corals que ja hem comentat en una altra entrada d'aquest blog. Els poemes del romanç estan basats en els versos que recollia en Rómulo Sans en el llibre que ja hem comentat, alguns d'ells retocats i molt ampliats per a abastar tota la seva biografia que el mateix Rómulo explicava. La il·lustració també en procedeix. És obra de Francisc

Hem d'agrair la col·laboració de la Cristina Bota i Oliveres tenint cura dels aspectes musicals de la lectura de poemes Teresa de Molins, una biografia de sang i versos . Les intervencions musicals aniran a càrrec de la coral Veus del Fluvià (fotografia inferior), de Sant Pere Pescador, i també de la coral Joventut del Gíngol (fotografia lateral), de Maçanet de la Selva.

Tot esmentant la participació de l'escola Llagut en les activitats de la Comtessa de Molins, hem rebut la informació que l'àvia Agnès farà diverses sessions a l'escola per explicar la llegenda, amb grups reduïts en conformitat de les indicacions sanitàries, i adaptant l'explicació als diferents alumnes. En el mateix sentit, membres de la Permanent de l'Elenc faran un acompanyament d'aquests grups d'escolars per diferents indrets del poble tot situant episodis de la vida de la Comtessa, com els que es representaran el dia 29 en les accions que s'anomenen Moments Teatrals: la Comtessa a Sant Pere Pescador.

Fa uns dies esmentàvem dos llibres publicats, més o menys localitzables, sobre la Comtessa de Molins. Tanmateix també podreu trobar alguna informació addicional publicada en altres dos volums.  Un d'ells és el que teniu a l'esquerra que porta per títol Personatges il·lustres de l'Alt Empordà , publicat el 2009. El volum dedica la pàgina 177 a la nostra protagonista. Al llibre L'Elenc Santperenc i el moviment teatral a Sant Pere Pescador , publicat el 2008, dedica un dels seus capítols als anys 1995 i 1996 en què l'activitat de l'Elenc es va veure capitalitzada per la recuperació, escenificació i difusió del mite.

En Josep Tero ja va ser un col·laborador actiu de la Quinzena de la Comtessa de Molins del 1995. Aquest 2020 tornem a comptar amb la seva participació, tot seguit de la presentació del llibre de la Càtedra de Patrimoni Literari dedicat a Sant Pere Pescador. En Tero ja ens ha passat el llistat de temes que té intenció d'interpretar: Aiguamolls Et dono el cant A un dofí Cançó de l'últim bes Amor, adeu Cos meu, recorda Cançó de remar Quan dic l'Escala Cançó d'un deportat 1 de febrer de 2019 A la ciutat de Lleida

  Un dels col·laboradors més actius en les activitats del 1995, i en la tasca gens menor de difusió del mite de la Comtessa, va ser l'escola Llagut, l'escola pública del poble. En aquells moments, a l'exposició, vam poder mostrar tota una colla d'auques il·lustrades pels alumnes, com la de la fotografia. Aquesta nova edició d'enguany l'escola no queda al marge en absolut. Han fet una programació multidisciplinar per acostar novament la llegenda als alumnes. No cal dir que en suport del centre ja poden comptar amb personal de l'Elenc i, especialment, de l'àvia Agnès, que anirà a l'escola a explicar la història d'aquest personatge tan singular. Amb grups molt reduïts per ajustar-se a la situació legal derivada de la pandèmia, lògicament.

Amb els llibres publicats i els que esperem que es vagin publicant sobre la Comtessa (que d'originals ja n'hi ha, i més que en poden haver), és possible que se us faci imprescindible un punt de llibre. Per solucionar aquesta necessitat peremptòria que es pot produir, l'última setmana d'aquest novembre distribuirem entre tots els assistents un acolorit punt del llibre amb la cara que diversos artistes han posat a la nostra protagonista. Compte, no us quedeu sense. A la imatge lateral veieu el revers i l'anvers d'aquest producte tan primordial i indispensable.

És a punt d'aparèixer ell volum 22 dels itineraris literaris autoguiats editats per la Càtedra de Patrimoni Literari de la Universitat de Girona. Com que és dedicat a Sant Pere Pescador i ens consta que la Comtessa hi és present, havíem acordat de fer-ne la presentació aquest novembre. I així serà tot i que és possible que el llibre encara no s'hagi distribuït pels retards als que sembla que ens hi haurem d'anar acostumant mentre duri la situació sanitària. Comptem amb la presència, per part de la universitat, de l' Anna Perera , la Dolors Reig i la Rosa Font . Per part de l'ajuntament de Sant Pere hi serà l' Agustí Barbosa , alcalde, i Sònia Ortega , regidora de cultura.  

Fa 25 anys l'exposició de material plàstic es va fer a la Sala Nova. En aquell moment hi participaven les següents persones i entitats (per ordre alfabètic): Lina Àvila, Elenc Santperenc, Escola Llagut, Narcís Coderch, Elena Font, Prim Fullà, Gegants de Sant Pere, Eskol Martínez, Maribel Olmos, Núria Roig, Nemesi Solà i Anna Soler. La major part de les obres que es van exposar llavors tornaran a ser-hi en aquesta nova edició. La foto recull l'entrada de la sala i les obres que l' Eskol Martínez havia fet amb els seus alumnes. Aquestes magnífiques peces no hi seran ja que no s'han pogut recuperar.